- ÚLTIMA (Y SOLITARIA) TARDE DE VERANO -





Me han dejado una mesa delante del mar atlántico. Un té preparado y un atardecer más lento que a los que estoy acostumbrada. No me he atrevido más que a mojarme los pies y a disfrutar de ésta última tarde de buen tiempo, oyendo romper las olas y pensando que, quizás, el otoño no será tan duro como había pensado.

4 comentarios:

  1. M'encanta el teu treball Mònica. Aniré seguint el teu treball..felicitats!
    (per cert, la lletra de "Comentaris".."Etiquetes"..etc, és molt menuda..) m'ha costat Déu i ajuda trobar'ho.. ;)

    ResponderEliminar
  2. Sense ulleres esclar.

    ResponderEliminar
  3. al final nada es tan duro como pensamos...

    ResponderEliminar
  4. Ricard! :) si, he de canviar la lletra i posar-la una mica més gran. A veure si em passo per la varieté bcn que m'he canviat de pis i busco coses boniques!

    ResponderEliminar